Ana María Moix, passió per la paraula

Coproducció de Playfiction amb TV3

Ana discreta, vital, polifacètica, mordaç… la seva escriptura ens ha deixat un llegat artístic i intel·lectual d’indiscutible rellevància.

D’ella ens va captivar, principalment, la complicitat que s’establia a partir d’entendre, comunament, la creació contemporània com a paraula brillant i crítica, la mirada oberta al carrer, així com la de l’interior, la més introspectiva per més personal.

En aquest documental hem volgut sobretot donar el protagonisme a la seva paraula, fer tangible –corpòria– la seva narrativa i la seva poesia, i fer efectiva la veu del seu posicionament crític, social, reivindicatiu i cultural.

Ens hem apropat a l’Ana, també, a través dels testimonis de les persones que la van acompanyar: familiars, amics els companys de la Gauche Divine, el món editorial més influent, així com els creadors més destacats.

Un seguit de personalitats i d’artistes als quals volem agrair que hagin compartit aquesta aventura. Sense ells no hauria estat possible.

” Me gustaría estar con todos en todas partes escuchando una bella melodía: que hay que vivir, amigos, que hay que vivir… “

Ana María Moix

“En aquesta pel.lícula, he intentat fugir del clàssic documental d’entrevistes i més encara, fujo de la narració biogràfica clàssica amb veu en off explicativa. Això vol dir risc, com és arriscat el llenguatge poètic utilitzat per la realització i pel muntatge del documental o en l’ús de certs efectes visuals que no pretenen el realisme si no que intenten fer entrar al públic en aquest món tan especial que, dit de passada, creiem que és comú amb el llenguatge i caràcter de la pròpia Ana María Moix. Vàrem voler que l’eix vertebrador de les imatges en fossin les paraules de l’Ana María més que el propi anecdotari vital d’ella, entenent que la vida i l’obra de tot veritable artista són inseparables i que segurament llegint i representant l’obra, també estaríem explicant la persona. Jo crec que tot acte creatiu és també un acte d’amor i que, ha estat compartit amb tot un equip entregat a la causa i sobretot amb tres dones de teatre: Teresa, Gemma i Marta que han aportat a la meva direcció el seu coneixement en les dramatitzacions i en la conducció de les converses amb els nostres interlocutors davant de la càmera.”

Anastasi Rinos. Director del documental

” M’ha agradat molt; es molt personal el que heu fet. Les intervencions de les persones testimoniant molt encertades, la filmació i planificació de molt bon gust. “

Enric Majó Actor

” Està fet amb molta ambició i gust, imaginació i risc. S’agraeix infinit. Segur que la Moix, estigui on estigui, en deu estar ben contenta. Jo he descobert moltes coses d’ella que no sabia.”

Carme Puche Directora de cinema

“Bona feina! El documental te molts bons tocs en tant que homenatge des del teatre i el món de l’escena. El pla final es magnífic i les reflexions de la gent que la va conèixer ben destil·lades .”

Marta Selva Direcció Drac Magic

PREMSA

” Rodado de forma atrevida pero delicada, bajo la dirección de Anastasi Rinos Martí, el documental fluye de principio a fin. Se agradece el aspecto teatral que, si bien no cultivó la escritora barcelonesa, sí lo hacen sus guionistas que han sabido trasladar a la pantalla la magia de las palabras, vivencias y miedos de Moix a través de este medio. Especialmente impactantes son la escena terrorífica del hermano muerto, el tango en el que por un instante los zapatos de las bailarinas se entrelazan -qué maravillosa sutileza para mostrar la condición sexual de Ana María-, así como la coreografía sobre la lucha interna de la escritora: Moix de espaldas a la cámara, sentada con un lápiz en la mano. Frente a ella varias mujeres, cada una con una silla. Se acercan a ella de una en una, bailando de forma violenta. Literatura, voluntad, desesperación. Una apuesta interesante es la estructura que recorre el documental, una cronología inversa de la figura de Moix: desde su edad anciana hasta su niñez.”

Carmen Viñolo Diari Digital. La Zancadilla.

” La cinta, coproducida por Televisió de Catalunya y la productora Playfiction, de algo menos de una hora de duración, propone un conmovedor viaje vital y literario al peculiar universo de la autora de Las virtudes peligrosas y Vals negro (dos merecidos Premis Ciutat de Barcelona de narrativa en castellana separados por exactamente una década, 1985 y 1995) a través de sus propias palabras, entre textos con voz en off, pequeños montajes de escenas claves de sus cuentos y novelas, a través del testimonio de los más cercanos a la autora y de la reconstrucción de sus lugares íntimos. Quizá los testimonios más emotivos sean acertadamente los que abren y cierran el documental, cuyo recorrido temporal responde a una cronología inversa, desde su elogiado texto combativo fruto de la indignación de la crisis, su Manifiesto Personal a su primera novela Julia “

Matías Néspolo Diari. El Mundo.

” El documental convida l’espectador a viatjar a través de l’obra literària, poètica i crítica d’una de les dones intel·lectuals d’indiscutible rellevància a casa nostra durant la segona meitat del segle XX. A partir de recreacions escèniques sorgides de la seva obra i testimonis de personalitats que la van acompanyar i li van donar suport, en aquest documental s’ha enlairat del paper la seva singular poètica, rica i transversal, cap al món visual i sonor. També el seu posicionament social, cultural i polític. La diversitat d’entorns en què Ana María Moix va fer de vida i obra un tot coherent, inclouen la Gauche Divine i el món editorial més influent, així com els creadors més destacats de la nostra actualitat: Colita, Maruja Torres, Carme Riera i Pere Gimferrer, entre altres testimonis que han analitzat i enaltit la feina com la d’una de les grans literates amb veu de dona del nostre temps. Aquest document visual ens ofereix l’oportunitat d’entendre la seva veu més introspectiva i personal, la seva mirada oberta al carrer i la seva contemporaneïtat de paraula brillant i crítica. “

TV3 Televisió de Catalunya.

DOSSIER

Títol: ANA MARÍA MOIX, PASSIÓ PER LA PARAULA

Gènere: Documental

Duració: 58’  05’’

Idioma original: Català/ Castellà

Lloc rodatge: Catalunya

Productora: PLAYFICTION VIDEO S.L.

Coproductors: CCMA,S.A / PLAYFICTION VIDEO, S.L.

Amb el suport de: EL CORTE INGLÉS S.A / FUNDACIÓ DAMM/ FUND. BANC SABADELL VIA ASSOCIACIÓ PROJECTE VACA / AJUNTAMENT DE BARCELONA /GENERALITAT ICEC/DIPUTACIÓ DE BARCELONA

Direcció: ANASTASI RINOS

Guió: MARTA MOMBLANT/ GEMMA JULIÀ/ TERESA URROZ

Productors: NICO TORRES / JESÚS ÁNGEL GÓMEZ

Productora executiva: TERESA URROZ

Cap de producció: ENRIC ESCOFET

Productor executiu TVC: JORDI AMBRÒS

Productor delegat TVC: JOAN PAVON

Director fotografía: EDU LAGE

Directora d’art: CRISTINA LLIURÓ

Muntatge: VÍCTOR MONTORO

Disseny de so: ALBERT MARTÍ

So directe: JÚLIA BENACH / MARTÍ ALBERT

Música: ALICIA MARTEL

Grafisme: CHUS GÓMEZ

Veu en off: LAIA DE MENDOZA/TERESA URROZ

E-mail contacte productora: comunicacio@playfiction.com

Les persones que s’entrevistaran van tenir una relació tant personal com professional amb Ana María Moix. És el cas dels seus amics literats i dels temps de la Gauche Divine. La resta prové del seu entorn familiar, que també puguin donar testimoni de la seva trajectòria professional.

MARUJA TORRES

MARTÍ FARRÉ

BORJA FARRÉ

ANA BECCIU

CARME RIERA

ROSALIA CORNEJO

NÚRIA TEY

YVONNE BARRAL

COLITA

ANNA MAIO

VICTORIA MOIX

PERE GIMFERRER

ENRIC MAJÓ  

SILVIA PÉREZ CRUZ

28 d’octubre: Estrena a la Filmoteca de Catalunya.

4 de novembre: Presentació a l’ espai  Francesca Bonnemaison de la Diputación de Barcelona.

Propera emissió al programa El Documental del Canal 33 de Televisió de Catalunya.

RECULL D’ARTICLES DE PREMSA.

 

  • La filmoteca homenatja Ana María Moix amb l’estrena d’un documental sobre l’escritora en primera persona. La Vanguardia. 24/10/16

  • La Filmoteca de Cataluña acoge un homenaje a la escritora Ana María Moix. La Vanguardia/ Vida. 24/10/16

  • La Filmoteca homenatja Ana María Moix amb l’estrena d’un documental sobre l’escriptora en primera persona. Vilaweb. 24/10/16

” Llorarla si queréis pero sobretodo leerla “

                                                                                  Maruja Torres

playfictionDocumental Ana Catala