INTRODUCCIÓ

El joc del calamar, la nova sèrie de la plataforma Netflix, ha estat la millor estrena de la seva història. I amb raó, ja que és una producció dins de l’ampli catàleg que té de molta qualitat.

És curiós el cas d’aquesta producció, ja que ha costat 10 anys que sortís a la llum, finalment la productora Siren Pictures la va fer realitat.

La sèrie esta dirigida Hwang Dong-hyuk, director que té 4 llargmetratges, realitzats a Corea del Sud, a la seva esquena.

SINOPSI

El joc del calamar conta la història, a través de 9 episodis, de 456 persones amb problemes econòmics, sobretot deutes, que són portades a participar en uns jocs infantils bastant sàdics i mortals, amb la promesa que si els superen poden emportar-se un premi molt quantiós que els solucionaria tots els seus problemes.

ANÀLISI

La sèrie té una mescla de tons molt interessant, típica del cinema sud-coreà, des de situacions còmiques que realment són dramàtiques, a la direcció d’art, per exemple, tot és molt acolorit, amb una estètica molt infantil però el que ocorre és d’una violència extrema.

La sèrie també aconsegueix entretenir-nos, alhora que hi ha una crítica social, especialment a l’economia, intrínseca en tota la sèrie, això li atorga un plus de riquesa a tot el contingut.

Els personatges estan ben construïts i funcionen, encara que són una mica arquetípics, però no requereix que siguin més profunds que el que veiem, ja que també és una representació d’actituds infantils a través d’adults, una altra de les mescles de les quals parlàvem anteriorment.

Cal destacar les actuacions de Lee Jung-jae, el nostre protagonista, i Jung Hoyeon, en el paper de Kang Sae-byeok, encara que tots realitzen unes actuacions molt correctes.

A nivell de trama, funciona com un tir. La principal avança sense descans. Hi ha alguna subtrama que és realment interessant i és una llàstima que no es desenvolupi més. Conforme avancen els capítols, vas empatitzant més amb els personatges i el sofriment augmenta a causa d’això, cada vegada que entren en un joc no saps si sortiran tots o cap.

CONCLUSIÓ

El final és potser l’únic “però” que hi ha, aquesta porta a una segona temporada ficada una mica amb calçador, ja que la resolució és molt bona, i no sé si realment cap a falta, però entra bé després de 9 episodis realment bons, i et deixa expectant a una segona temporada que esperem arribi en la major brevetat possible.

En conclusió, és una sèrie realment addictiva de principi a fi, molt divertida, que et farà tenir els nervis a flor de pell en cada episodi.