BLOG PLAYFICTION

Un aftermovie és un vídeoresum breu d’un esdeveniment, fet amb imatges de l’espai, de la gent que hi va assistir i dels moments principals. Pot incloure només música i so ambient, o incorporar declaracions curtes de ponents i assistents. Si organitzes congressos, fires o presentacions per a una empresa, és la peça que enviaràs als assistents, que ensenyaràs als patrocinadors i que difondràs per les xarxes durant setmanes, i és una de les peces que més s’encarreguen quan es grava un esdeveniment a Barcelona. Aquí tens allò que convé saber abans de demanar-lo: quant ha de durar segons on el publiquis, què cal gravar, què més es pot obtenir de la mateixa jornada, quan el tindràs i de què depèn el preu.

Què és un aftermovie i què no és

La paraula ve dels festivals de música, on l’aftermovie és gairebé un anunci de la pròxima edició. En un esdeveniment d’empresa fa la mateixa funció amb un altre to: demostrar que l’acte es va celebrar, que la sala era plena i que la gent en va sortir contenta. No és la gravació de les ponències (això és una altra peça), ni un vídeo institucional amb locució, ni una col·lecció de plans del càtering. És un relat curt amb principi, desenvolupament i final: com es va preparar, com va arrencar, què va passar i com va acabar.

Allò que el distingeix de qualsevol altre vídeo de l’esdeveniment és que es decideix abans de gravar. Un operador que arriba sense saber per a què servirà la peça grava l’escenari; un que sap que l’aftermovie anirà a les xarxes i als patrocinadors grava el públic, els elements de marca i els passadissos.

Quant dura un aftermovie segons on el vulguis difondre

No hi ha una durada ideal, hi ha una durada per a cada ús, i és freqüent lliurar més d’una versió:

• Entre 30 i 45 segons, en vertical, per a Instagram, TikTok o LinkedIn. Sol ser el primer que es publica i el que més circula.
• Entre 60 i 90 segons, en horitzontal, per al web, el correu als assistents i la presentació de l’edició següent. És l’aftermovie «oficial».
• Entre dos i tres minuts amb declaracions de ponents, organitzadors o assistents, quan la peça s’adreça als patrocinadors o es destina a la memòria anual. Aquí sí que hi ha gent parlant, amb frases curtes sobre la música.

Si només en faràs una, fes la de 60 a 90 segons i demana que el rodatge es planifiqui per poder-ne treure la vertical després: enquadraments que permetin el retall i plans curts en què allò que importa passi al centre de la imatge.

Què cal gravar perquè l’aftermovie es miri fins al final

El muntatge no pot arreglar un esdeveniment en què falten el públic, els patrocinadors o el tancament. En un congrés o una fira gravem, per aquest ordre:

• El muntatge i els preparatius: la sala buida, l’equip col·locant la senyalització, la prova de so. Són els deu segons que donen al vídeo la sensació que hi va passar alguna cosa.
• L’arribada i les acreditacions: la cua, les salutacions, els primers cafès. És el pla que més fan servir les agències d’esdeveniments per vendre l’edició següent.
• La sala des del darrere, amb el ponent a la pantalla i els caps del públic al davant. Aquest pla mostra alhora el ponent, les dimensions de la sala i l’assistència.
• Els ponents en pla curt, en els moments més expressius: una rialla, una mà alçada, el públic que assenteix.
• El públic reaccionant: aplaudiments, gent prenent notes, algú fent una foto amb el mòbil. Sense plans del públic, el vídeo sembla la gravació d’un faristol.
• Els passadissos: és on passen les salutacions, les demostracions als estands i les converses que no surten a l’escenari. L’operador s’hi ha de moure amb la càmera a la mà i sense fer nosa.
• Els elements de marca i la presència dels patrocinadors: el logotip a la pantalla, al fotoreclam (photocall), a la bossa, a l’acreditació. Si el patrocinador paga, hi ha de sortir, i val més que aparegui integrat que no pas afegit vint segons al començament.
• El final: els aplaudiments de tancament, la fotografia de grup, la sala buidant-se. Un aftermovie que s’acaba amb l’últim ponent sembla inacabat.

I un detall que s’oblida sovint: el so ambient. Encara que la peça vagi amb música, gravar aplaudiments, rialles i la remor de la sala permet deixar que sonin de fons en dos o tres moments. Això fa que no sembli un anunci.

Allò que cal decidir abans de l’esdeveniment

La majoria dels problemes d’un aftermovie s’eviten en una reunió de mitja hora abans de l’esdeveniment, no a la sala de muntatge. Necessitem saber el següent:

• Per a què servirà: vendre la pròxima edició, retre comptes als patrocinadors, fer comunicació interna o difondre’l per les xarxes. Canvia el que es grava i quant dura.
• Qui hi ha de sortir i qui no, i com s’avisarà els assistents que s’enregistrarà l’acte. Si hi ha convidats que no volen aparèixer, cal saber-ho abans i no durant el muntatge.
• Quines marques s’han de veure i amb quin protagonisme. Si hi ha un patrocinador principal, cal enregistrar-ne expressament la presència.
• El programa: si hi ha dues sales alhora, un sol operador no pot cobrir-les totes dues, i cal decidir quins moments són imprescindibles.
• El so: demanar amb antelació una sortida d’àudio de la taula de mescles, el contacte del tècnic de la sala i l’escaleta amb els horaris.
• On es publicarà: cal decidir els formats (horitzontal, vertical, amb subtítols o sense) i les llengües. A Barcelona és habitual demanar la retolació en català i en castellà, i en congressos internacionals també en anglès.
• La música: de catàleg amb llicència o una peça pròpia. Una cançó comercial no s’ha de publicar sense la llicència corresponent, i a les xarxes es detecta.
• La data de lliurament de cada peça i qui aprova el muntatge.

Si l’esdeveniment és teu, però és una agència qui contracta la productora, convé que feu aquesta reunió plegats: l’agència vol ensenyar la seva feina i tu la teva, i no sempre són els mateixos plans. El que demanem per a qualsevol rodatge ho expliquem a l’article com preparar un brífing per a un vídeo (en castellà).

Què més es pot obtenir de la mateixa jornada

Si ja has de desplaçar un equip, convé decidir abans del rodatge quines altres peces necessites. Si es planifica bé, de la mateixa jornada se’n poden obtenir:

• Les ponències o presentacions completes, gravades amb càmera fixa i so de la taula de mescles, per a qui no va poder assistir-hi o per a formació interna.
• Clips verticals per a les xarxes: una entrevista de cinc minuts a un ponent o a un assistent permet obtenir dues o tres peces de menys d’un minut. Aquí expliquem com convertir un esdeveniment en contingut per a les xarxes (en castellà).
• Declaracions d’assistents i patrocinadors, que funcionen com un vídeo testimonial: ja hi són i acaben de viure l’esdeveniment.
• El directe, si l’acte es retransmet. Part del material de la retransmissió en directe (streaming) s’aprofita, però l’aftermovie sol necessitar una càmera dedicada al públic, als detalls i als passadissos, perquè les càmeres del directe són fixes i estan enfocades a l’escenari.
• El reportatge fotogràfic, que sol fer una persona diferent de l’equip de vídeo perquè els ritmes de treball no coincideixen. Ho expliquem a fotografia per a esdeveniments.

Planificar evita gravar dues vegades el mateix, però el nombre de càmeres depèn de les activitats simultànies: un congrés d’un dia en una sola sala, amb dos operadors, permet obtenir l’aftermovie, els clips i les ponències si les entrevistes no coincideixen amb els moments imprescindibles; si a més hi ha directe i una segona sala, cal un tercer operador.

Quan el tindràs: l’ordre de lliurament

L’aftermovie no és el primer que es lliura, i convé saber-ho per no prometre que es lliurarà a la cloenda. Quan cal publicar de pressa, solem plantejar aquest ordre:

• Clips verticals, tan aviat com sigui possible, perquè és quan els assistents comparteixen continguts i l’organització publica més. Si calen el mateix dia, cal preveure una persona que editi a la sala mentre l’esdeveniment continua.
• L’aftermovie de 60 a 90 segons, després. En el sector, els terminis habituals oscil·len entre una i dues setmanes laborables; depèn de les hores de material i de les revisions.
• Les ponències completes i la peça llarga amb declaracions, al final, perquè requereixen més feina de muntatge i solen tenir menys pressa.

A PlayFiction, les fotos i algun clip molt curt poden estar l’endemà; l’aftermovie sol trigar unes dues setmanes des de l’esdeveniment, i si hi ha una data tancada aquesta feina passa al davant. Les dates de lliurament de cada peça consten en el pressupost, amb el nombre de revisions incloses.

Quant costa gravar un esdeveniment i fer l’aftermovie

El preu no depèn de la durada de l’aftermovie, sinó del que cal per gravar-lo bé. Els factors que més el fan variar, de més a menys:

• Les hores d’esdeveniment i si hi ha muntatge el dia abans.
• El nombre d’operadors i de càmeres: amb un n’hi ha prou per a un acte en una sala; un congrés amb passadissos, estands i entrevistes en paral·lel en demana dos o tres.
• Les entrevistes: cal preparar un racó amb llum i micròfon, i algú que les condueixi.
• Les peces que es lliuren: només l’aftermovie, o també clips, ponències i fotos.
• Els extres: directe, edició el mateix dia, subtítols i versions en altres llengües, o dron quan l’espai, la normativa i els permisos permeten fer-lo servir.
• La urgència: un lliurament en 48 hores no costa el mateix que un en dues setmanes.

Per comparar pressupostos, comprova que tots incloguin els mateixos conceptes: hores, càmeres, peces, formats, revisions i dates. Dues xifres diferents solen correspondre a dos encàrrecs diferents. Expliquem amb més detall de què depèn el preu de qualsevol vídeo a l’article quant costa un vídeo corporatiu.

Errors que veiem als aftermovies d’esdeveniments d’empresa

• Massa llarg. Quatre minuts solen ser excessius per a les xarxes i per enviar-lo per correu als assistents.
• Sense públic. Deu plans de l’escenari i cap de la sala. Sembla un assaig.
• El logotip vint segons al començament. A les xarxes, al cap de tres segons l’espectador ja ha decidit. La marca s’integra, no s’anteposa.
• Música genèrica al màxim volum i cap so ambient. Es nota.
• Només en versió horitzontal. El vídeo oficial es publica al web i les xarxes es queden sense peça pròpia.
• No gravar el muntatge ni el final. La història comença a mitges i acaba de cop.
• Decidir-ho tot després. El muntador no pot inventar un pla que no es va gravar.

Aftermovie d’un esdeveniment a Barcelona: com ho fem nosaltres

A PlayFiction gravem esdeveniments per a agències i empreses de Barcelona des del 2015. Entre els projectes d’esdeveniments publicats al nostre web hi ha el Women Congress Barcelona 2025, la fira Alimentària per a Estrella Galicia, el Mobile World Congress i accions promocionals de Ron Barceló a la Sala Bikini, i en tots el mètode és el mateix: una reunió prèvia per decidir què es grava i per a qui, un equip que es mou per la sala sense fer nosa i el lliurament de les diverses peces. Si estàs organitzant un esdeveniment, explica’ns la data i el programa i et direm quina cobertura convé contractar i quines peces es poden obtenir de la jornada: demana pressupost per a la gravació del teu esdeveniment.